Recordem: Fa 20 anys neix la Taula Pedag. Gral

xarxameg

Moltes vegades m’he preguntat, quina és la distància que hi ha entre aquell cap que cada dissabte va al Cau i prepara activitats pels de la seva Unitat...i les persones també implicades en el Moviment que li ofereixen espais de Formació.

No sé quina és la distància?...jo penso que com més curta millor.
Sense perdre de vista que el nostre Moviment neix i existeix per ajudar a créixer persones i és Educatiu, m’agrada recordar que fa 20 anys van néixer dues estructures que volien assegurar ( hi ho han fet ) la coordinació i el debat pedagògic continuat a nivell de Moviment, la Taula Pedagògica de Demarcacions, i la Taula Pedagògica General, encarregades de fer funcionar l´Equip Pedagògic General.
Com si fos ara, reunits a la Seu de la Sots-Demarcació de Manresa, al Carrer Vallfonollosa, ens conviden a participar d’un nou model organitzatiu relacionat amb els equips de formació del moment. La primera reacció és de dubte, inseguretat i incertesa...potser per això ens hi interessem ben aviat i acceptem la invitació assumint jo mateixa el rol de Responsable Pedagògica de Manresa.
Així el curs 1991-1992 es constitueix l´Equip Pedagògic General ( els promotors són el Pau Lòpez i Vicente, i el Pitus Camprubí i Duocastella ) i cada Demarcació designa els seus Responsables Pedagògics. Aquesta proposta s’aprova al Comissariat General del juny de 1991.
Aviat ens adonem que anar a Taula Pedagògica a la seu del carrer Llúria a Barcelona és una necessitat. Un espai de debat, intercanvi i creixement que respon a les nostres necessitats com a Demarcació, i ens obre interrogants constantment.
Es clarifica l’organigrama de l´Escola de Formació i les tasques dels Responsables Pedagògics Generals. Tenim un marc com a punt de partida, el Tronc comú de formació per tots els caps.
Es respiren aires de Zoom, Teranyina, Plasc, Troca,Motivació, Creativitat, Fortruc, Formació de Formadors, Equips de suport i estudi, de Projecte Globalitzador. També del nou Pla Triennal: Pensem, parlem, critiquem i creem.
Un canvi de xip i un nou enfocament de la realitat, sabent que tot canvia, i allò que avui és vàlid, demà potser no ho serà?..o potser sí?

 
 
Ens ho explica... Montse Gubianas i Escudé ( Navàs, 1965 )

 Entro a l´Agrupament de Navàs com a Daina l´any 1974.
L´any 1982 començo a fer de cap i faig la Foca Bàsica. Continuo l´Aprofundiment la tardor de 1985.
Entro a fer d´Adjunta a la Sots-Demarcació de Manresa el 1988.
L´Agost de 1989 vaig al Camp de Formadors a Can Joval.
Participo organitzant Trobades de Branques, Mètode, Cançó Escolta ( Rel de Malví, Somriu ) i Foca Bàsica al Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia.
Responsable Pedagògica de Demarcació.
Entre 1994 i 1999 formo part dels Equips d´Aprofundiment, Coordino els Monogràfics del Moviment, i participo en la construcció del Pla Triennal: Som artesans del nostre propi creixement. Del 2002 al 2008 col.laboro en el Projecte de l´@Kip, i a l´Equip de Suport de l´A.E. Ali-bei de Navàs.
 
A nivell professional, mentre faig de cap i vaig a la Facultat a Bellaterra,dono classes a l´Escola de Música de Navàs i col·laboro a la botiga del negoci familiar.
L´any 1987 començo a fer de Mestra d´E.G.B. a l´Escola Sant Josep de Navàs.
I el 1988 a l´Escola Vedruna de Manresa, on he estat Coordinadora de Cicle, a la Comissió de la Revista, Cap d´Estudis ( 2000-2005 ),al Patronat de la Fundació
( 2005-2009 ), i on he fet de Mestra a Cicle Mitjà, Superior, i actualment a Cicle Inicial.
He continuat formant-me assistint a l´E.D.E: Escola d´Educadors de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya ( 1999 ).Fent l´Especialitat d´Educació Especial a la Universitat de Vic ( 2004 ), i el Postgrau en Mediació a la Facultat de Psicologia, Educació i Esport Blanquerna- Universitat Ramon Llull ( 2006 ).
 
De quina necessitat partia el projecte?
La Formació de caps fins l´any 1991 va a càrrec dels Equips Generals de Branques i Formació, que actuen per separat. Branques fa l’atesa als Adjunts, i Formació als Formadors i a la Direcció de l´Escola.
Crec que es veu la necessitat de potenciar la comunicació entre persones de diferents Equips i Demarcacions, i coordinar iniciatives i projectes educatius.

Quins objectius es proposava?
Fer arribar una formació de qualitat al Cap, assegurant la coordinació i el debat pedagògic de forma continuada a nivell de Moviment.

Quin va ser el teu paper?
Vaig passar a fer d´Adjunta de Branques a assumir el nou rol de Responsable Pedagògica de la Sots-Demarcació de Manresa ( formada per 18 Agrupaments ) el setembre de 1991.

Amb quines dificultats us vau trobar?
El canvi de dinàmica de funcionament porta moguda, en aquest cas constructiva. De cara als Agrupaments asseguràvem la formació dels seus caps, amb millor qualitat i noves eines pedagògiques ( Pedagogia del Projecte, potenciant que cadascú sigui el protagonista de la seva pròpia acció ).
Com a Responsable Pedagògica participo assistint des del primer dia a TPG, recordo que a cada nova reunió som més colla, el debat pedagògic és intens i productiu, i l´intercanvi d’experiències molt enriquidor. Crec que les dificultats inicials es van anar superant actuant amb convenciment i il·lusió.

Creus que es va assolir el resultat esperat?
Crec que el millor resultat és que aquesta Taula Pedagògica fa 20 anys que  funciona sense parar, i és on es cou la formació dels caps.

Actualment es percep a MEG l’empenta d’aquesta feina?
Jo crec que sí.
Formar persones globalment és un aspecte que el Moviment manté com a punt fort. Segur que varien estratègies, projectes i noms d’equips segons el moment i les necessitats, i no crec que sigui una tasca fàcil. Però realment, intercanviar idees, preocupacions, fer debat, crear solucions i avançar és un repte apassionant.
Crec que mai s’ha deixat de treballar pel creixement personal amb empenta i noves idees, i això ho he anat palpant veient la tasca com a Caps d´Agrupament dels meus dos germans, primer el Jaume, i fins fa ben poc el Valentí.

Què t’ha aportat el teu pas per MEG i per l’escoltisme i el guiatge, en general?
Els millors moments de la meva vida estan relacionats amb l’escoltisme.
He après que amb molt poc, pots fer molt!
Una manera de veure i viure la vida en positiu. Descobrir el Moviment, participar-hi, m’ha ajudat i m’ajuda cada dia a ser jo mateixa, a créixer i no quedar encallada en petiteses. A veure de nou allò essencial fent servir el sentit comú. A continuar pensant que moltes coses són possibles en aquest món que vivim.

Com veus l’escoltisme i el guiatge avui? Quins creus que són els reptes actuals de l’escoltisme i el guiatge?
El veig com un Moviment viu, que manté una varietat i complexitat en les formes genial. Planteja constantment reptes a la societat, i la societat al Moviment.
Crec que té més punts forts que febles. Un punt fort que m’agrada és que ofereix un espai; el Cau, on cada nen i jove té la possibilitat de ser el protagonista de la seva pròpia acció. Els punts febles crec que és bo que existeixin, fan que toquis de peus a terra, vegis la realitat del color que és, i pots transformar-la de nou en una de millor.

Continues relacionada amb l’escoltisme i el guiatge?
En aquest moment no formo part d’un equip concret, continuo sent escolta allà on em moc, i col·laboro puntualment quan m’ho demanen i puc fer-ho. M’agrada escoltar ex-alumnes que fan de caps, pares de l’escola i amics que porten els fills al Cau, i alumnes que ja són Castors i Fures.
Un plaer saber que hi ha tant de moviment!
 
Aquesta entrevista ha estat realitzada per l’equip xarxameg de la Fundació Josep Sans i també ha estat publicada en la revista de MEG, el Correu núm.83 hivern de 2012.
Contingut sindicat